avui

Quan em van encarregar de dirigir-vos unes paraules, no m’hi vaig poder negar, d’una banda perquè ja se sap que qui mana mana, i per l’altra: qui li pot negar res a l’Anna?

Però al demanar de què havia de parlar em van dir: “Tu mateix, digues quatre coses,

però no et facis pesat! Doncs bé, quin remei em queda? Us diré quatre coses, però això de no fer-me pesat ja és una altra qüestió.

Fa unes hores que ens estem saludant, reconeixent nous vincles de parentesc, i repartint petons i abraçades, però estic segur que involuntàriament encara em queden parents per saludar. . Per això, ara des d’aquí, estenc els braços i us dono a tots una forta abraçada.

I també, com a representant de la branca Escudé Comas vull transmetre una salutació molt cordial a la branca Escudé Gibert, a la branca Escudé Cots i a les simpàtiques cosines de les branques marginals Gibert Ubach i Gibert Salas, avui aquí especialment invitades.

Parlant tant de branques, penso que hi ha hagut tantes subdivisions, que a més de branques hauríem de parlar de brancons, branquells, branquillons, branquetes... i potser també dels rebrots que estan a punt de néixer.

*** SEGON TEMA.

Jo voldria que tots els aquí presents, que som el brancam de l’arbre en plena evolució i vida, féssim un homenatge al tronc, més o menys conegut, d’aquest arbre i a unes arrels ja més ignorades.

Els científics quan es volen referir al primer home li donen el nom d`Homo Sapiens. Aquí també podríem batejar el fundador de la família com el primer “Escudé Sapiens”.

Doncs bé, el nostre homenatge hauria de partir d’aquest Escudé Sapiens, passant per tots els nostres avantpassats, fins a l’últim que avui fa un any que ens deixà, el Josep Escudé Cots. Ells ens han donat la vida, ells ens han transmès la fe i ells ens han donat la nostra manera de ser. Gràcies a tots ells! Dediquem-los un fort aplaudiment.

*** TERCER TEMA

Fa uns quants dies s’ha publicat un llibre del savi romanista català Martí de Riquer, que és una història de quinze generacions de la seva família, amb una gran riquesa de dades que el fa molt interessant. Ho podríem imitar la nostra família? Nosaltres hem arribat a identificar deu generacions, però ens falta omplir-les de contingut. Perquè jo no sé d’on procedien els avis dels avis dels meus avis. Com eren? Eren pagesos? Teixidors? O qui sap si guàrdies municipals?

Ja sabem que hem tingut un alcalde de Terrassa, tenim un carrer a Barcelona, un altre carrer i un monument a Terrassa. Hi ha hagut fets importants. Es va passar una guerra amb tragèdies familiars. Hem tingut grans fabricants. Qui s’ha dedicat a la política, la cultura, l’arquitectura, la medicina, l’aviació, l’astronomia, etc.... i no oblidem l’hoquei, tot un símbol familiar.

No hi haurà algú d’entre nosaltres que, amb la col·laboració necessària, sigui capaç d’escriure la nostra petita història passada i present? Llavors aquest magnífic arbre de família seria com un índex onomàstic a les últimes pàgines d’aquesta història.

Qui s’atreveix? Anna, una vegada més, encarrila-ho!

*** QUART TEMA

Per acabar, ara una cosa pintoresca, però no ho expliqueu a ningú.

Jo també he volgut remenar per la història. Però potser per una mica de vanitat vaig buscar si hi havia hagut algun Jaume Escudé que hagués sigut famós. I efectivament, amb gran alegria el vaig trobar. Però en el pecat vaig trobar la penitència. Perquè sota d’aquest nom hi figurava el que segueix:

Segons consta en un Dietari de la Generalitat de Catalunya del segle disset: “Es digne d’esment el cas de Jaume Escuder, el més terrible bandoler que hi hagué al món, el cadàver del qual fou lliurat al Sant Ofici que el tenia reclamat com heretge i fou cremat en efígie”. Però jo no crec pas que fos de la nostra família. Més aviat devia ser com un okupa del nostre nom.

Estic segur que els actuals dos Jaumes Escudé i tots els aquí presents, encara que no passem a la història, fent un petit esforç sabrem ser una mica millors que aquell personatge.

*** FINAL

Per acabar, espero que la trobada d’avui sigui motiu d’una major coneixença entre tots i una reafirmació del nostre parentiu i amistat.

Desitjo a tothom una llarga vida en pau i prosperitat, i que tinguem tots un bon futur, sobretot quan ens arribi l’últim i definitiu futur.

Amén.